El nostre equip

Kronk

Co-founder

Kronk va fundar Amics de Kronk amb només 5 mesos, després de ser diagnosticat amb la Síndrome de Privació Sensorial de grau III. Aquest diagnòstic va marcar l’inici d’un viatge d’aprenentatge, superació i dedicació.

Nascut a l’octubre de 2018, Kronk és un dels 13 cadells d’una ventrada excepcional. La seva mare, una Llauradora blanca de mirada dolça, i el seu pare, un imponent Pastor Alemany Sabre de gran presència, li van transmetre una combinació única de trets que l’han convertit en un exemple de resiliència.

La seva història inspira altres a través de Amics de Kronk, una iniciativa que ofereix suport i recursos a gossos i propietaris que s’enfronten a reptes similars. Amb amor, paciència i dedicació, Kronk ha demostrat que, amb les eines adequades, és possible ajudar els gossos a superar obstacles i gaudir d’una vida plena i feliç.

És molt més que un company; és un símbol d’esperança i superació per a moltes famílies i els seus peluts.

Ariadna Basilio

Fundadora

Amb més de 6 anys d'experiència en el món caní, la meva passió i dedicació es centren en tres àrees clau: l’ensinistrament, l’educació i l’etologia canina. La meva missió és enfortir el vincle entre les persones i els seus companys de quatre potes, ajudant a construir una relació plena d’harmonia i comprensió mútua.

M'he especialitzat en àmbits com la detecció de substàncies oloroses i les intervencions assistides amb animals, adquirint habilitats que em permeten aportar solucions efectives per a situacions complexes i reptadores.

A més, compto amb formació com a auxiliar veterinària amb especialització en nutrició i fisioteràpia canina. Aquesta formació em proporciona una visió integral per abordar la salut i el benestar dels gossos des d’un enfocament holístic, assegurant que gaudeixin d’una vida llarga, feliç i equilibrada.

El Meu Compromís amb Teu Gos i amb tu

Com a ensinistradora, educadora i etòloga canina, estic compromesa a ajudar-te a prevenir i resoldre els desafiaments del dia a dia amb les teves mascotes. Ofereixo assessorament expert, eines pràctiques i suport personalitzat per millorar la qualitat de vida dels teus gossos. El meu objectiu és ser la teva aliada en aquest camí, donant-te la confiança i el coneixement necessaris per criar gossos feliços, sans i equilibrats.

Coneix-nos

Kronk i jo

La nostra Història

Estava buscant un cadell quan, casualment, vaig veure a Facebook un anunci que en regalaven alguns prop d'un restaurant, a la zona d’escombraries. Sense pensar-ho dues vegades, vaig sortir corrent de casa per trobar-los. Quan vaig arribar, només quedaven quatre cadellets espantats i amuntegats, però abans que pogués decidir quin portar-me, un d'ells va fer el primer pas. Kronk va posar la seva anegueta sobre meu, i en aquell moment vaig sentir que ell m’havia triat.

Quan el vaig portar a casa, aviat vaig notar que era diferent. Tenia tres mesos, però, en lloc de ser un cadell curiós i juganer, era extremadament poruc. Qualsevol moviment, so o objecte nou el terroritzava. Es refugiava sota la taula o el llit i gairebé no jugava. Era tan tranquil que feia evident que alguna cosa no anava bé.

Un mes després, amb totes les vacunes al dia, va arribar l’hora de sortir al carrer. Però el meu pitjor temor es va confirmar: Kronk estava absolutament aterrit de ser fora de casa. En aquell moment vaig decidir apuntar-me a un curs d’ensinistrament caní, esperant que això ens ajudés. Tot i seguir les indicacions del professor, la seva por només anava en augment.

Amb cinc mesos, vam acudir a una etòloga clínica. Després de diverses proves, li van diagnosticar Síndrome de Privació Sensorial. Aquesta patologia afecta la resposta sensorial davant els estímuls, provocant pors i fòbies exagerades i generalitzades. En resum: Kronk tenia una por extrema a tot.

La recomanació de l’etòloga va ser iniciar un tractament amb Selegilina, un medicament que actuava com a desinhibidor en gossos. Això ens va permetre començar una teràpia basada en la socialització. Primer, vam treballar perquè es sentís còmode passejant pel barri. Després, vaig implicar els meus amics perquè interactuessin amb ell de forma neutral, deixant que fos Kronk qui decidís acostar-s’hi o jugar.

Tot i així, encara quedava un gran repte: Kronk continuava atemorit davant desconeguts al carrer. Necessitàvem exposar-lo a més persones, però no sabia com. Desesperada per trobar una solució, vaig tenir una idea poc convencional: vaig crear un perfil a Tinder per a Kronk! Amb fotos de nosaltres i una descripció que explicava el seu problema, vaig demanar voluntaris per acompanyar-nos en les passejades. Sorprenentment, la resposta va ser molt positiva. Així van néixer els amics de Kronk.

A base de passejades i interaccions constants amb persones noves, Kronk va començar a millorar. Ara és capaç de sortir al carrer amb més confiança i acceptar desconeguts més fàcilment, tant dins com fora de casa. Ja no viu en un estat d’estrès constant, i és més autosuficient. Si el veus jugar, sembla un gos feliç, com qualsevol altre.

Tot i això, Kronk encara conviu amb la seva síndrome, i queda un llarg camí per recórrer. Encara que molts han assegurat que mai serà un gos “normal”, mai deixaré d’esforçar-me perquè sigui el més feliç possible. Perquè ell m’ho va demostrar aquell primer dia: no sempre som nosaltres qui triem els nostres companys, sinó que de vegades són ells els qui ens trien a nosaltres.

Conviértete en el mejor amigo de tu perro